Què és una taula dinàmica? Com es crea?

Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.
Una taula dinàmica es pot crear a partir de:

• Una llista o una base de dades en Excel.
• Una base de dades externa.
• Una altra taula dinàmica dins el mateix llibre de treball.

Per fer-ho, segiu aquests pasos:

1. Obrir el llibre de treball AI02_TEO1_practica_teoria.xlsx i situar-se a qualsevol cel·la dins la taula de dades que trobarem al full Taules dinàmiques.
2. Seleccionar de la pestanya Insertar l'opció Tabla dinámica de la barra d'icones Tablas.

3. Al activar el botó de Tabla dinámica apareix el següent quadre de diàleg:

4. En l'apartat Seleccione los datos que desea analizar ens dóna per defecte, ja que hem deixat el cursor dins de la taula de dades, el rang que aquesta ocupa.
5. Deixarem seleccionada també l'opció Nueva hoja de cálculo perquè ubiqui la taula dinàmica en un nou full dins del llibre de treball.
6. Fer clic sobre el botó Aceptar.
7. Apareixerà el full de càlcul distribuït de la següent manera:

Veiem en aquesta distribució del full que se'ns ha activat una nova pestanya: Herramientas de tabla dinámica. A la dreta tenim un panell de tasques on podem treballar amb els diferents camps de la nostra taula i distribuir-los de la manera que ens sembli més adient.
Per omplir l'estructura d'una Taula dinàmica.
Com fer-ho?

1. A l'estructura de taula anterior farem un clic a la casella de verificació que acompanya al camp Client del llistat de camps que tenim a la dreta de la pantalla.
2. Comprovarem què Client apareix en la columna A corresponent al camps de filera. També apareix en l'apartat destinat al rètols de filera de la part inferior del llistat de camps.

3. A continuació fer clic sobre el camp Tipus de transport i sense deixar anar el clic del ratolí arrossegar aquest camp fins al quadre Rótulos de columna situat per sota del llistat de camps.
4. Comprovar que apareixen els rètols dels tipus de transport a la filera número 4.
5. Finalment fer clic amb el ratolí sobre el camp Import i sense deixar anar el clic arrossegar aquest camp sobre l'estructura de la taula dinàmica i deixar-lo anar en l'apartat que posa Coloque datos aquí.
6. Finalment arrossegarem el camp Comunitat origen fins a l'àrea destinada a Filtro de informe (també podem arrossegar-lo fins a l'estructura de la taula i deixar-lo anar on posa Coloque campos de página aquí).
7. Tindrem la següent taula dinàmica, on apareixen la suma de les quantitats per client i per tipus de transport (normal i urgent), a més d'una suma total per client i per transport (en la seva totalitat).

Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?

Conec les funcions matemàtiques, però aqui hi han alguns exemples de tots els típus de funcions:

ABS()

• ABS(Ref1): Retorna el valor absolut del valor que prengui l'argument.

ALEATENTRE()

• ALEATENTRE(Inferior;Superior): Retorna un nombre enter aleatori entre el límits inferior i superior indicats. El valor retornat també pot ser igual als valors inferior i superior.

ARRELQ()

• ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.

COMPTA()

• COMPTA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat de valors numèrics continguts a la llista d'arguments. Els arguments poden fer referència a valors numèrics o de text, però la funció comptarà només els que són nombres.

COMPTAA()

• COMPTAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Compta la quantitat d'arguments, dels indicats a la llista, que tenen valor independentment que aquest sigui numèric o de text.

COMPTASI()

• COMPTASI(Àrea,Criteri): Compta la quantitat de cel·les de Àrea que compleixen la condició indicada a Criteri.

CONCATENA() / &

• CONCATENA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Combina en un sol text, els textos corresponents als arguments indicats en el parèntesi.
• &: Actua com a operador de concatenació de textos. Ex.: =“El” & ” millor” & ” resultat”, dóna per resultat El millor resultat

CONSULTA()

• CONSULTA(Criteri de cerca;Vector de cerca;Vector de resultat): Cerca el valor indicat en Criteri de cerca en l'àrea d'una fina o una columna indicada en Vector de cerca. El resultat donat és la cel·la del Vector de resultat que té el mateix índex que el trobat en Vector de cerca.

CONSULTAH()

• CONSULTAH(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades per sota de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera fila de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la fila de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa columna. La funció de cerca admet expressions regulars. Es pot escriure “tod*” al criteri de cerca per a cercar la primera aparició de “tod” seguit de qualsevol caràcter.
  El valor Ordenat és optatiu i indica si la primera fila està ordenada en forma ascendent. La cerca és més ràpida si la fila està ordenada.

CONSULTAV()

• CONSULTAV(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades a la dreta de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera columna de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la columna de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa fila. La funció admet expressions regulars.
  Com a la funció anterior, el valor Ordenat és optatiu.

ENT()

• ENT(Ref1): Retorna l'enter inferior més pròxim al valor que prengui l'argument.

EXACTE()

• EXACTE(Text_1;Text_2): Retorna VERITAT si els dos textos són idèntics; en cas contrari, retorna FALS.

HORADEC()

• HORADEC(Hora;Minut;segon): Determina el valor d'hora a partir dels detalls d'hora, minut i segon.

I()

• I(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si tots els arguments de la funció són certs; en cas contrari, retorna FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

LONG()

• LONG(Text): Indica la quantitat de caràcters de Text, inclosos els espais en blanc i signes de puntuació.

MAJUSC()

• MAJUSC(Text).: Converteix Text a majúscules.

MAX()

• MAX(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més gran de la llista d'arguments de la funció.

MCM()

• MCM(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el mínim comú múltiple dels arguments.

MCD()

• MCD(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el màxim comú divisior dels arguments.

MEDIANA()

• MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.

MIG()

• MIG(Text;Inici;Número): Retorna una cadena parcial d'un text. Inici indica la posició a partir de la qual s'extraurà la cadena parcial; Número indica la quantitat de caràcters que tindrà la cadena parcial.

MIN()

• MIN(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Retorna el valor més petit de la llista d'arguments de la funció.

MITJANA()

• MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.

MITJANAA()

• MITJANAA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.

MOD()

• MOD(Ref1;Ref2): Retorna la resta de la divisió entre els valors que prenguin el primer i el segon argument de la funció.

O()

• O(Valor lògic 1;Valor lògic 2;…;Valor lògic 30): Retorna VERITAT si un dels arguments és cert; si tots són fals, retornarà FALS. Cada un dels arguments són condicions que s'han de verificar i que poden ser certes o falses.

PI()

• PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593…). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.

POTENCIA()

• POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.

QUOCIENT()

• QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.

RETALLA()

• RETALLA(Text): Elimina de Text els espais en blanc extra.

REPT()

• REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.

ROMA()

• ROMA(Número,Mode): Converteix Número en número romà. El número ha d'estar comprès entre 0 i 3999. Mode ha de ser un valor entre 0 i 4 i que, com més augmenti, més simplificarà el número romà.

SI()

• SI(Verificació;Retorna si cert;Retorna si fals): En funció del resultat del primer argument, veritat o fals, la funció retornarà el valor indicat al segon o al tercer argument. Si no s'indiquen els valors a retornar, la funció retorna el resultat de la verificació (VERITAT o FALS).

SUBSTITUEIX()

• SUBSTITUEIX(Text;Text de cerca;Text nou;Aparició): Reemplaça un fragment de text (Text de cerca) per un altre (Text nou) dins d'una cadena de caràcters (Text). Aparició és un argument opcional que indica quin número d'aparició s'ha de substituir; si no s'indica, el reemplaçament es realitzarà tantes vegades com es trobi el text de cerca.

SUMA()

• SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.

T()

• T(Arg): Retorna una cadena de text si Arg és un text; en cas contrari, retorna una cadena buida ”“.

TRUNCA()

• TRUNCA(Número;Compta): Trunca els llocs decimals d'un número mostrant, només, la quantitat de decimals que s'indica en Compta

VALOR()

• VALOR(Text): Converteix, el text corresponent a l'argument, en un número.

Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?

Per validar unes dades introduïdes en una cel·la cal seguir aquests pasos:

• Situeu el cursor a la cel·la A3.
• Accediu a Data | Validesa | Criteri.
• Trieu, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactiveu l'opció Permet cel·les en blanc.
• Trieu, del desplegable Dades, l'opció més gran que.
• Entreu el número 0 a la casella Minimum.
• No premeu encara Acceptar i accediu a la fitxa Ajuda d'entrada.
• A la casella Títol, entreu el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".
• A la casella Ajuda d'entrada, introduïu el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".
• Accediu, a continuació, a la fitxa Avís d'error.
• Mantingueu activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.
• A la casella Títol, entreu el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".
• Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".
• És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.
• Premeu D'acord.

Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar

La formatació condicional permet establir un màxim de tres condicions per cel·la, que s'han de complir perquè les cel·les seleccionades tinguin un format determinat, per exemple,destacar amb un determinat format de cel·la, que prèviament s'ha d'haver creat, aquelles que el seu valor estigui per sobre de la mitjana dels valors introduïts. Així, si els valors del full canvien, també canviarà el format de les cel·les amb formatació condicional, sense necessitat d'adjudicar-les un format manualment.

Per poder-lo aplicar hem de seguir aquests pasos:

1. Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
2. Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
3. Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
4. Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
5. Prémer el botó D'acord

Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?

Les agrupacions de funcions són:

• 
  
  Base de dades.
• 
  
  Data i hora.
• 
  
  Financer.
• 
  
  Informació.
• 
  
  Lògic.
• 
  
  Matemàtic.
• 
  
  Matriu.
• 
  
  Estadístic.
• 
  
  Full de càlcul.
• 
  
  Text.
• 
  
  Complement.

 Jo coneixo el Matemàtic.

Quin tipus d'informació poden contenir les cel·les d'un full de càlcul?

Les cel·les poden contenir diferents tipus de dades: numèriques, de text, fórmules …

Saps la diferència entre les referències a les cel·les relatives, absolutes i mixtes?

Referències relatives: Les referències a cel·les del tipus A12, B30, C56 i D70, són referències relatives.

Referències mixtes: Les referències a cel·les del tipus $A12, $B30, C$56 i D$70, són referències mixtes.

Referències absolutes: Les referències a cel·les del tipus $A$12, $B$30, $C$56 i $D$70, són referències absolutes.